Em dic Judit Besora Tondo i vaig néixer el juny de 1985 a Valls, en el si de la millor família que mai hagués pogut imaginar. He tingut una infància feliç i agradable. Tot i que a casa mai ens van sobrar els calers, mai m’ha faltat de res. Com a la majoria de famílies, n’hem passat de tots colors, però junts sempre hem tirat endavant. I de fet, si avui sóc qui sóc és gràcies a una increïble família que sempre m’ha donat suport.
M’agraden moltes coses. M’agrada la pintura i fer figures de fang, les matemàtiques i la física, la música, la filosofia i el contacte amb la natura. La guitarra és la meva fidel companya de viatges, em segueix allà on vaig i mai em deixa sola. M’agrada llegir i m’encanta quan un llibre és capaç d’absorbir-me fins fer-me perdre la noció de la realitat.
Vaig començar a estudiar Filosofia després de fer batxillerat, però ho vaig deixar per reprendre-ho més endavant. Sóc llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat Autònoma de Barcelona i des de fa 5 anys treballo de professora d’anglès, d’alemany i de català per estrangers. He treballat en diverses escoles, amb nens, joves i adults. Des del setembre del 2013 estic estudiant Antropologia Social i Cultural a la Universitat Rovira i Virgili.
Com he arribat aquí? Bé, després d’una infància i adolescència marcades pel cau, als 19 anys em vaig llençar de cap a la meva primera aventura i me’n vaig anar a treballar a Londres per aprendre anglès. En tornar ho tenia molt clar: em volia dedicar a les llengües. Vaig començar la carrera l’any següent i això em va obrir les portes a mons nous: gràcies als programes d’intercanvi vaig tenir la oportunitat d’estudiar un any a la UCD (University of California Davis), als Estats Units, i mig any a la Ruhr-Universität Bochum, a Alemanya.
Als 24 anys tenia la sensació d’haver conegut forces llocs, però sempre Occident, diferents versions d’una mateixa cosa. Tenia ganes de conèixer altres realitats i fer-me una idea més clara d’aquest lloc que anomenem món. Així que l’estiu del 2009 vaig tenir el meu primer contacte amb el continent africà. A través de la ONG alemanya Vezuthando, vaig passar un més en una zona rural de Kwa-Zulu Natal, a Sud-àfrica, participant en un projecte de desenvolupament amb 10 voluntaris més. La veritat és que va ser una experiència única i el que vaig veure i viure allí va deixar petjada.
El maig del 2010 vaig començar a tirar endavant un projecte educatiu molt engrescador en una altra regió de Sud-àfrica, prop de Ciutat del Cap. Durant 4 mesos vaig estar organitzant concerts, xerrades i tot el que se’m va acudir per recaptar diners per finançar el meu projecte. Malauradament, un cop vaig arribar a Sud-àfrica les coses no van sortir com esperava. Vaig tenir molts problemes amb la contrapart local, que va resultar ser una estafadora amagada rere el nom de ONG i finalment el projecte va haver de ser cancel·lat. Després de gairebé 6 mesos de buscar i remenar per veure com reenfocar el meu projecte vaig topar amb CCONG Ayuda al desarollo, i ells es van convertir en la plataforma de llançament cap a una nova aventura en un país màgic: Burkina Faso.
I aquí comença tot.
