Història
Yaa Woto – Centre de Formació és un centre amb seu a Ouagadougou, Burkina Faso, que va néixer el febrer del 2012 amb la intenció de donar l’oportunitat de formar-se a persones amb pocs recursos.
La meva feina a Ouagadougou va començar l’abril del 2011 en una associació de persones discapacitades. A l’associació hi realitzava diferents tasques i entre altres, hi vam organitzar cursos de formació. Jo impartia classes d’anglès, espanyol i informàtica, i amb els diners que havia estat recollint a Espanya finançava també dos cursos d’alfabetització, un en francès, que és la llengua oficial del país, i un en mooré, que és la llengua predominant.
Els cursos van tenir molt d’èxit des del primer dia: els participants mostraven molt d’interès i ganes d’aprendre, teníem més alumnes dels que podíem gestionar i poc a poc les instal·lacions i la infraestructura de l’associació es van començar a quedar petites. Així que vaig decidir buscar un nou local on poder impartir les classes, i així va néixer Yaa Woto, el nostre petit centre de formació.
Funcionament
A Yaa Woto – Centre de Formació oferim cursos d’alfabetització en francès i mooré i també cursos d’informàtica. Actualment comptem amb 40 alumnes d’alfabetització i 25 d’informàtica.
Els cursos d’alfabetització són gratuïts, però demanem als alumnes una participació de 2000F/any (3,54€), assequible per a totes les butxaques, perquè es prenguin els cursos seriosament (tant a l’Àfrica com a Occident, valorem més les coses que ens han costat alguna cosa que les que ens han regalat). Després, el curs no suposa cap despesa per a l’alumne: els donem els llibres oficials, llibretes, bolígrafs, dossiers, fotocòpies, etc.
Els cursos d’introducció a la informàtica tenen un preu d’entre 2500 i 7500 F (4,42 – 13,27€) – el preu normal d’un curs d’informàtica equiparable al nostre oscil·la entre els 40000 i els 50000F. El preu que demanem depèn de les possibilitats de cadascú, i és més barat per estudiants universitaris, per exemple, que pels funcionaris de l’Estat. Amb això, intentem buscar l’equitat i aconseguim també que només es matriculi gent a qui realment li convé aprendre a fer anar l’ordinador. Considerem que els coneixements d’informàtica no suposen una educació essencial, com ho és l’alfabetització, per això no oferim aquesta formació de manera gratuïta. A més, els ingressos que aconseguim a través dels cursos d’informàtica ens han de possibilitar, en un futur a mitjà termini, que el centre sigui auto-finançable.
En l’actualitat, estem intentant millorar les instal·lacions de l’aula d’informàtica per poder-la obrir, durant les hores que no hi ha classe, com a cyber cafè. Esperem que, un cop puguem obrir aquest nou servei, el centre podrà deixar de dependre en gran mesura del finançament d’Europa. Tot i així, calculem que els ingressos continuaran sent justos per finançar la totalitat del projecte. És per això que ens hem proposat comprar un terreny al barri i construir-hi un centre. Aquesta és la manera més econòmica d’aconseguir un centre propi i, un cop el tinguem, ens podrem estalviar el lloguer mensual que paguem ara, que suposa pràcticament el 20% del pressupost anual. Ens sembla que aquesta és la millor manera per poder garantir la continuïtat i independència del projecte.
Equip
Per tirar endavant l’escola, compto amb 5 persones excepcionals:
Malik Sawadogo
Malik és membre de l’associació RVBC, és professor i fins ara ha tingut molts problemes per trobar feina a causa de la seva discapacitat (camina amb muletes). Quan el vaig conèixer i vaig saber que era professor li vaig demanar que em fes classes de mooré. Així va ser com em vaig enamorar de les seves classes però sobretot de la seva empenta i les seves ganes de tirar endavant. Malik és un home compromès i amb molts somnis. No hauria pogut trobar un millor professor. És una d’aquelles persones que no es rendeix mai, i que tot i els entrebancs i les dificultats de ser discapacitat en un país com Burkina Faso, sempre té un somriure d’orella a orella. T’encomana el seu bon humor i les seves ganes de lluitar.
Malik imparteix els cursos d’alfabetització i d’informàtica. En aquests moments està formant una persona que en el futur passarà a donar els cursos d’informàtica. Així ell podrà dedicar-se només a l’alfabetització i podrem donar resposta a la creixent demanada de places.
A part de la seva tasca com a formador, Malik és la peça clau perquè el projecte funcioni. De fet, si moltes vegades faig servir la primera persona del plural quan parlo del projecte és perquè aquest ja no és només “meu”, sinó “nostre”. Malik mereix una feina i una vida digna, i només per ell, aquest projecte ja té sentit.
Célestine Doulcom
Célestine és també discapacitada (paràlisi del costat esquerre del cos) i membre de RVBC. Quan vaig començar a oferir cursos a l’associació, Célestine es va apuntar a tot el que va poder: mooré, anglès i espanyol. Un cop oberta l’escola ha seguit també el curs d’informàtica.
Célestine és una persona ben formada, que treballava com a secretària de direcció fins que el 2006 una embòlia la va deixar amb molts problemes de mobilitat. Té moltes ganes de treballar i sentir-se útil, per això ve a l’escola 2 dies a la setmana per treballar amb nosaltres com a secretària: s’ocupa de les fitxes dels alumnes, de les assistències, dels comptes i ajuda a Malik amb el material que ell pugui necessitar per a les classes.
Mariam Roamba
Mariam és alumna del curs d’alfabetització en francès. De petita no va tenir la oportunitat d’anar a l’escola, i ara de gran, sense marit i amb un fill, vol aprendre a llegir i escriure en francès per millorar la seva vida i la del seu fill.
Mariam s’encarrega de la neteja de l’escola. Cada dia al acabar els cursos, els mateixos alumnes s’ocupen d’escombrar, fregar i regar les plantes. Mariam ve a més un cop per setmana per fer la resta: vidres, portes i finestres, labavo, pissarres… Si a més d’una bona formació li podem oferir un petit sou, doncs millor que millor.
Pascal
Pascal és la persona que s’ocupa de la nostra seguretat. L’escola es troba en un barri molt senzill i hi tenim molt de material de valor. A més, és fàcil veure que de nit no hi ha mai ningú i no és difícil entrar-hi. És un caramel pels lladres. Pascal guarda l’escola durant la nit i fa la primera neteja al matí abans de marxar. Així ens assegurem que quan arriben els primers alumnes tot estigui al seu lloc i a punt per començar a treballar.
Ousseni Minougou
Ousseni és membre de l’associació RVBC i té una discapacitat física, però això no li ha impedit trobar feina com a funcionari de l’estat. És un home responsable, treballador i amb coneixements sobre el funcionament del país. És ell el que m’ajuda amb tots els temes burocràtics: registrar l’escola, donar d’alta els treballadors, declarar els cursos al Ministeri d’Educació perquè els alumnes puguin aconseguir el certificat oficial, etc. Sense ell, em sembla que ja m’hauria ofegat fa temps entre la pols de Burkina.
