RVBC

A l’associació Reveillez-vous Bons Citoyens hi vaig estar realitzant les següents tasques:

  • Estimulació amb nens amb discapacitats físiques i/o mentals.

Vam treballar amb una desena de nens i nenes amb problemes de mobilitat (molts derivats de polio) o discapacitats mentals (sovint causades per complicacions en el part). Venien a l’associació entre 2 i 5 dies a la setmana (depenent del cas i de les possibilitats de les mares per portar-los) i jugàvem amb llibres, tentes, joguines de colors, pots, pilotes i instruments de percussió (pandereta, maraques, xilòfon).

RVBC 21

  • Visita als membres de l’associació que no venen periòdicament

Dels gairebé 200 membres que conformen l’associació només una 30 venien periòdicament. Durant el 2011 vam visitar un centenar de membres per:

  • Actualitzar el cens de l’associació (que no s’havia actualitzat en els últims 2 anys)
  • Demanar-los quin tipus de formació els interessa
  • Animar-los a fer ús de les instal·lacions de l’associació
  • Visita als hospitals de Paul VI, Yalgado i CNAOBE

Vam visitar Paul VI i Yalgado per conèixer com funciona el sistema sanitari a Burkina Faso. A Paul VI vam conèixer Françoise Kompaoré, ortopedista que visita de manera gratuïta els nens de l’associació. També vam visitar CNAOBE, un hospital especialitzat en discapacitats.

  • Visita al Centre National de Handicapés

El Centre National de Handicapés és l’associació més gran de discapacitats a Ouagadougou. Vam visitar el centre per veure què hi fan, intercanviar idees i mirar si podem organitzar en el futur alguna activitat conjuntament.

  • Organització de consultes mèdiques gratuïtes

El mes de juliol van venir d’Espanya un metge i dos infermers disposats a fer consultes gratuïtes per a tots aquells que ho necessitessin. Abans de la seva arribada vam acondicionar un espai a l’associació per dur a terme les consultes i vam penjar cartells pel barri per fer-ne publicitat. Durant l’estada dels doctors a Burkina vam treballar com a intèrprets a la consulta, ja que ells no parlaven francès. En total es van beneficiar de les consultes unes 300 persones.

  • Cures i distribució de material de farmàcia (1)

A través dels doctors i d’un altre voluntari hem pogut fer arribar a Ouagadougou una quantitat important de material farmacèutic. Amb aquest material hem fet una farmaciola per a l’associació (que està tancada amb clau per assegurar-nos que no se’n fa un ús abusiu) i hem donat material per a cures als ferits que van venir a la consulta dels doctors. També ens hem posat en contacte amb diferents hospitals i infermeries per distribuir la resta.

  • Acompanyament de malalts a l’hospital (2)

Durant l’estada dels doctors a Burkina Faso ens vam topar amb diferents casos de malalts d’urgència que els doctors no van poder tractar per falta de mitjans. En total ens vam fer càrrec de 3 casos que requerien assistència mèdica urgent.

  • Xerrada de conscienciació: SIDA i altres malalties de transmissió sexual

Vam proposar als doctors organitzar una xerrada de conscienciació sobre malalties de transmissió sexual. Hi van assistir una cinquantena de persones, majoritàriament homes, i en acabar vam distribuir preservatius gratuïtament.

  • Búsqueda de suport econòmic d’institucions locals

Creiem important aconseguir finançament local per a l’associació per a què no depengui sempre de donacions de l’estranger. Amb aquest objectiu, vam concertar cita amb el secretari general del Ministeri de Solidaritat i Acció Social de Burkina Faso. Vam explicar què fem a l’associació i en que consisteix la nostra tasca i se’ns va demanar un informe per escrit especificant quina feina fem i quines necessitats tenim. Conjuntament amb el secretari de l’associació vam redactar un informe que vam entregar al ministeri. De moment se’ns ha denegat suport econòmic, ja que els pressupostos d’aquest any estan ja tancats, però se’ns ha ofert la possibilitat de mirar de col·laborar de cara a l’any que ve. El ministeri també ens ha facilitat cartes de recomanació per poder demanar suport a altres institucions.

  • Activitats per a nens sords

Tenint en compte que durant els mesos de juliol, agost i setembre els nens no van a l’escola, durant aquests mesos vam preparar activitats per fer amb ells.

Els nens sords

  • Búsqueda de local per traslladar l’associació

Actualment i des de fa 2 anys l’associació està instal·lada en un local cedit per un particular. Aquest, però, necessita utilitzar el local, amb la qual cosa l’associació córrer el risc de quedar-se sense instal·lacions. Per fer front a això, hem visitat diferents terrenys edificables i hem demanat suport al Ministeri d’Habitatge. A dia d’avui l’associació encara està pendent de trobar un nou local.

  • Repartiment de roba per als nens de l’associació

Vam repartir roba entre els nens de l’associació, que vam aconseguir de diferents donants espanyols. També vam fer arribar roba a barris més necessitats (Zongo) i a zones rurals (Rondo).

 

Altres coses a comentar…

A grans trets i bastant resumidament, aquesta és la part més aviat logística de la feina que he estat fent a Burkina Faso durant el 2011. Amb tot el que us he explicat, però, hi ha un parell de coses que em sembla que mereixen una explicació extra, així que us explico:

1) El material per a cures

Durant les dues setmanes que els doctors van ser a Burkina Faso, hi va haver 3 persones amb ferides greus que venien cada dia o cada dos a fer-se les cures pertinents. En dues setmanes les ferides van millorar molt. Tant els doctors com nosaltres vam considerar que era una llàstima deixar de fer-los les cures, perquè les ferides (algunes de diversos anys de durada) podien fàcilment tornar a empitjorar si no se’n tenia cura. Així que em van fer un curs intensiu d’infermeria i em van explicar com netejar les ferides, com tapar-les i com tractar-les.

Saidou Ouédraogo

Vaig tenir la sort de poder contactar una farmàcia de Catalunya que estava disposada a donar el material per a fer les cures. Un voluntari que volava unes setmanes més tard cap a Burkina Faso es va oferir a portar-nos-ho, però tot i així, havíem d’esperar 2 setmanes abans de rebre el material. Tenint en compte doncs, que si paràvem durant dues setmanes potser se n’anava tot a l’aigua una altra vegada, durant aquests 15 dies vaig pagar amb els diners d’A Jud-àfrica les benes, gases, guants, esparadrap i cremes necessàries per seguir amb les cures.

2) El cas de Djamila Kouraogo

Djamila Kouraogo, de 6 mesos, va venir acompanyada de la seva mare a la consulta mèdica que vam oferir a Reveillez-vous Bons Citoyens el mes de juliol. En poc més de 5 dies, a Djamila li havia sortit un bulto al costat dret del coll. Isabel Martínez, doctora que oferia els seus serveis voluntàriament, la va atendre i va considerar que la nena necessitava immediatament una intervenció. Isabel temia per la vida de Djamila, ja que el bulto podia obstruir-li la via respiratòria. La mare de Djamila no disposava de mitjans per dur-la a l’hospital, així que, donada la gravetat del cas, vaig decidir fer-me’n càrrec personalment. La visita al metge, els anàlisis previs a la intervenció, la intervenció en si i el tractament posterior van costar 40000 CFA, l’equivalent a 61,07€. I estic contenta de poder-vos dir que ara, 4 mesos després, Djamila està recuperada i fresca com una rosa.

No considero que pagar les operacions de les persones necessitades sigui positiu, doncs crec que amb això sempre dependran d’algun blanc que vingui a pagar-los el metge. A més, de persones que necessiten ajuda n’hi ha una pila. Personalment, confio més en invertir en formació, perquè cadascú pugui guanyar-se el seu sou i pugui en un futur fer front a tot tipus de despeses que es puguin presentar. En el cas de Djamila, però vaig ser incapaç de negar-me a fer tot el possible per salvar-la.